Gestió intel·ligent del territori

04_GESTIOLa Societat de la Digital no representa tan sols un canvi tecnològic derivat de l’ús general de les tecnologies de la informació i la comunicació, representa una veritable revolució social, econòmica i cultural, com ho fou a finals del segle XVIII la revolució industrial.

Els darrers anys s’ha produït una important difusió de múltiples serveis a través d’Internet entre els ciutadans, les empreses i les mateixes administracions publiques. Tanmateix, encara ens trobem amb un desenvolupament de la Societat Digital, de la qual les administracions públiques i els governs només s’han aprofitat una petita part del que aquestes tecnologies poden oferir.

Aquesta revolució digital modifica totalment els conceptes de la cultura del treball de la societat industrial i post industrial. L’activitat productiva de les empreses i de les administracions públiques s’han d’orientar cap a l’entorn del coneixement i, se’ns dubte, tenen en les persones i el seu coneixement el seu principal actiu.

El caràcter multidimensional en el qual està immers el procés de transformació de l’administració comporta de manera implícita una complexitat addicional: la resultant de la concurrència d’una transformació tecnològica amb la innovació en la prestació de serveis, procés que podria discórrer de forma normal com altres canvis produïts al llarg de la història, però que en el cas que ens ocupa reuneix dificultats manifestament extraordinàries.

Cal prendre consciència de l’escenari de mutació global que estem vivint, en què l’administració pública ha de prendre les regnes per establir un full de ruta que contempli els múltiples desafiaments i els elements fonamentals per aconseguir avançar en aquesta transformació.

Aquesta darrera afirmació, si bé ens sembla evident en el marc empresarial, no sempre s’ha associat i desenvolupat amb força en l’àmbit de les administracions publiques. Les administracions públiques no han de ser alienes a aquest repte. S’està produint de forma clara la convergència de quatre forces determinants: la social, el mòbil, el núvol i l’explosió de la informació disponible.

Aquestes quatre poderoses forces, estan impulsant en els països capdavanters la innovació en el sector públic per a facilitar el desenvolupament del govern intel·ligent. Això implica en primer terme, garantir la disponibilitat de les infraestructures de telecomunicacions adients com a primer estadi del model que han de permetre la integració de la informació mitjançant la comunicació i les tecnologies operatives per a la planificació, la gestió i el seguiment a través de múltiples dominis i àrees de procés per a generar valor públic sostenible.

Si fixem el focus en l’àmbit de les telecomunicacions, cal tenir en compte que és un mercat liberalitzat, on el desplegament de xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat depèn, en gran mesura, dels interessos econòmics dels operadors privats.

En aquest sentit, es inqüestionable el fet que en relació al desplegament de xarxes de nova generació, els municipis més aïllats o amb menys densitat de població no han estat en el focus de desplegament de les principals operadores de telecomunicacions.
En contraposició a això, trobem petits operadors de proximitat que ofereixen des d’una perspectiva local, serveis de telecomunicacions que pal·lien algunes de les carències no resoltes per les principals operadores de telecomunicacions, contribuint així de forma molt modesta, a reduir l’escletxa digital entre les grans ciutats i alguns municipis petits o mitjans.
En tot cas, cal posar de manifest la limitació que tenen molts d’aquests operadors que es posicionen com a proveïdors alternatius de serveis de banda ampla, en no disposar a tota Catalunya d’una oferta majorista suficient d’infraestructures o xarxes d’alta capacitat que els permeti disposar de connectivitat, d’acord a criteris de neutralitat, homogeneïtat, transparència i no discriminació.

En definitiva, l’actual marc regulador no ha estat plenament capaç de garantir la superació de l’anomenada escletxa digital i resta clar que estem lluny d’assolir els objectius fixats per l’agenda digital europea.

Per altra part, en els darrers anys, aquesta situació de competència poc efectiva, ha estat acompanyada per l’esforç de les Administracions Públiques catalanes d’impulsar el desplegament d’una xarxa neutre basada en fibra òptica i de titularitat pública, que permetés a les operadores de telecomunicacions generar una oferta competitiva de serveis de banda ampla a tots els municipis catalans, amb l’objectiu de facilitar la cohesió territorial eliminant el factor distancia com element diferenciador.

Cal defensar el paper fonamental de les administracions territorials per garantir l’accés als serveis de telecomunicacions de qualitat i en competència, que asseguri l’equilibri territorial i per tant la superació de l’anomenada escletxa digital, vetllant alhora perquè aquesta implantació es faci de manera ordenada i sostenible en tot el territori de Catalunya.

En aquest sentit, les infraestructures i xarxes d’alta capacitat s’esdevenen l’element bàsic previ necessari sobre la que es desenvolupen els projectes d’smart city i smart region que s’estan impulsant a diversos municipis catalans en l’actualitat.

I és que un cop superada la febre “smart”, ens queden un ventall de projectes a tot el territori del nostre país, ja sigui des del món local, la Generalitat de Catalunya o passant per les Diputacions amb l’objectiu d’optimitzar i millorar el funcionament de molts dels actuals serveis, així com crear-ne de nous, ja sigui desenvolupant-los directament des de l’administració o be en base a un nou model relacional del sector públic-privat. En aquest sentit, s’ha treballat i centrat els esforços, majoritàriament., en la definició d’objectius reals (més enllà d’implantar sensors) de millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans elaborant paràmetres reals d’anàlisi i avaluació de l’assoliment dels objectius marcats.

L’SmartCAT esdevé el paraigües que preveu desplegar projectes en col·laboració amb les iniciatives locals i supralocals per impulsar el desplegament de projectes de ciutats intel·ligents a Catalunya, tals com l’Observatori SmartCAT, una iniciativa impulsada per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i Localret, el Pla d’actuació del grup de treball “Smart Local”, la Xarxa d’UrbanLabs de Catalunya, el Model d’arquitectura tecnològica de Smart Cities / Smart Regions o l’aposta per Sentilo com a plataforma de gestió integral de ciutats de la Diputació de Barcelona juntament amb ciutats com Barcelona, Reus o Sant Feliu de Llobregat, entre d’altres.